La paternitat fa temps que va deixar de ser un acte fortuït. Abanss'aprenia a ser pare i mare amb el dia a día: amb l'experiéncia estirava endavant i un se'n sortia com bonament podia. Avui no. Avui ser pares és una decisió presa a consciéncia, planificada al detall, querequereix formació continuada i que cal exercir amb responsabilitat,pressió constant i por del fracás. La paternitat s'haprofessionalitzat. Gregorio Luri vol combatre aquesta idea i apostarper recuperar el sentit comú i posar en valor la saviesa práctica deles famílies. Es tracta d'aprendre dels encerts i dels fracassos, isobretot es tracta de tenir la seguretat que, passi el que passi, nohi ha res més important que l'amor recíproc.Gregorio Luri evita aconsellar i alliÇonar. Amb un punt d'humor id'ironia, pretén convidar a la reflexió sobre l'art d'educar, des dels petits hábits fins als principis morals.
