Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. Es ladesembocadura d’un riu que ve dels grecs i dels romans, que s’amara de la tradició jueva, que devora l’alta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que l’acull, l’anglosaxona.Considerava la poesia com la forma suprema de l’al.locució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que l’envolta, iafirmava que quan s’escriu poesia un es queda enganxat perquè la rimadescobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narc.tic». Arquitecte de les imatges poètiques i ge.graf de la dimensió entre l’espai i el temps,Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, ques’anunciava per un so determinat, amb un so suau: «Només em quedaomplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempreparteixen d’un to, obro les orelles i la resta és com tocar el pianoamb el suport del pedal, si un té sort, els primers tons ja sonen bé.La poesia és un art de formes cultes que ja han estat descobertes iutilitzades per altres abans».Els qui el llegiu us adonareu que no és banal assegurar que totsaquests poemes són a vida o mort. El poeta i assagista rus IósifBrodski, més conegut com a Joseph Brodsky, va néixer a Leningrad l’any 1940. Va estudiar fins als quinze anys i amb dinou va ser empresonatper primera vegada. Dos anys després, va repetir l’experiència i alsvint-i-cinc el van condemnar a cinc anys de treballs forçats acusat de parasitisme social. La seva sentència va ser indultada l’any 1965.Exiliat de la Unió Soviètica el 1972 i després d’una breu estada aEuropa, es va instal.lar als Estats Units, on el 1977 va obtenir lanacionalitat nord-americana. Tota la seva vida va dedicar-la al’autoaprenentatge i va esdevenir professor a les universitats deMichigan i Columbia. L’any 1987 va ser guardonat amb el premi Nobel.Va morir l’any 1996 a Nova York i, tal com ell havia expressat abansde la seva mort, les seves cendres van ser enterrades al cementiri del’Isola di San Michele, a Venècia.
