«Mira l?Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la plaçad?Adrià i respira profundament. El gebre té un regust de sal. la salde la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l?ofici decriminòleg, la sal que els homes escampen per terra i trepitgen ambimpudícia. Mira l?Imma Esparza i s?imagina la seva esposa, que té deuanys més que la víctima asseguda en aquest banc, i sospira. El baf del sospir que se li escapa es dissipa en l?èter salat i gelat d?unaciutat anestesiada per la son».Fosca albada. Un empleat de la brigadamunicipal de Barcelona troba el cadàver d?una dona jove, l´ImmaEsparza, asseguda en un banc de la plaça d?Adrià, amb les mans entreles cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar alcel», i la targeta d?una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana.L?Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d?Esquadra queanhela figurar als annals de la investigació criminal amb la resolució d´un cas excepcional, capitanejarà el cas, juntament amb l?Ester, una advocada de l´administració de justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida.
No deixis mai de mirar al celés un thriller impecable, original,ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l?estructura, del ritme i dels personatges, arrossegarà el lector ales parts més fosques de les debilitats humanes i l´enfonsarà en eldilema etern de viure: virtut o passió?
La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la preguntaadequada. Comencem per la primera: qui va matar l´Imma Esparza?
