En el dia a dia d?una parella es barregen els bons i els mals dies,els caràcters amb humors negres, malenconiosos i introvertits (ell),amb els argentats, radiants i vitalistes (ella). Cadascun amb els seus capricis, els seus desigs, les seves inseguretats. La convivènciaquotidiana, doncs, no és un camí de roses. I encara menys quan estracta d?una parella jove que està aprenent que les famílies, com lespersones, també pateixen la solitud.
Afortunadament la jove família protagonista de Negre i plata ?elnarrador, la seva dona i el fill? compta amb la senyora A ?68 anys,vídua sense fills? que entra en les seves vides per fer-se càrrec deles tasques de la casa i aviat es converteix en el centre d?equilibridel nucli familiar. La seva influència benigna, el seu silencióstutelatge, els ajuda a afrontar l?inevitable del dia a dia i evita que el seu amor es confongui en un malentès. La notícia que la senyora A. pateix una malaltia greu, per., ho trasbalsa tot.
Com ja va fer a La solitud dels nombres primers, Paolo Giordano estorna a centrar en les emocions i els sentiments que ens configuren.En aquest cas, a través de la hist.ria íntima d?una família jove, enconstrucció, que ha d?afrontar un nou aprenentatge sentimental.
