L'epidèmia de coronavirus té molts números per ser l'emergènciasanitària més important de la nostra època. El seu atreviment ensrevela una cosa que ja sabíem per. que ens costava de mesurar: lamultiplicitat de nivells que ens connecten els uns als altres, aixícom la complexitat del món on vivim, les seves l.giques socials,polítiques, econ.miques, i també interpersonals i psíquiques. És lamesura de com el nostre món ha esdevingut global. L'epidèmia ens encoratja a pensar-nos com a membres d'unacol·lectivitat. Ens obliga a un esforç de fantasia que no estemavesats a fer: veure'ns inextricablement lligats als altres i tenir en compte la seva presència en les nostres decisions individuals. En elcontagi som un organisme únic, tornem a ser una comunitat, i all. quefem o deixem de fer no ens afecta a nosaltres i prou. En el contagi la manca de solidaritat és, més que res, un defecte d'imaginació.
L'escriptor italià Paolo Giordano, autor de La solitud dels nombresprimers, reflexiona sobre tot el que l'epidèmia ens descobreix denosaltres mateixos. Un llibre important i necessari per al momentextraordinari que estem vivint.
