Seguint el curs de l?Evre com una excursió i una tornada a lainfantesa, Les aigües estretes condensa totes i cadascuna de lesobsessions que caracteritzen l?escriptura de Julien Gracq: laimportància de les primeres lectures, el diàleg entre art i realitat,la persecució d?un paisatge i d?una música abans que d?una hist.ria,la constatació que el pas del temps, aquest «sortilegi fonamental», és la prova irrefutable de l?existència humana. La de Gracq és una prosa càlida, seductora, amb meandres que conviden a recórrer cada pamd?aquest trajecte com si fos un viatge iniciàtic.
