El canal de Corint és una obra impressionant. Tallat a pic ara fa unsegle, talla l'alé quan, com una ferida, veus avall, avall, el fi camí que hi fa el mar blau al llarg d'una mica més de sis quilómetres, laterra lleument inclinada a banda i banda. Sembla estret peró fa més de vint metres, la carretera tremoladissa el travessa i fa de tirant alcontinent ben a prop del grácil i diminut pont del tren. Fantástic.Ara sí que diem adeu a les senyores, que tornen enrere, cap a Náuplia, no sense deixar de recomanar-nos que hi anem (ho vam fer, quan jagairebé ni recordávem les senyores que tan a gust vam traginar).Continuem camí sempre vorejant el mar, ara per una carretera que encomptes de seguir la cornisa nord del Peloponés, segueix la cornisasud del continent, és a dir, ara tenim el mar a la dreta. Una altrameravella.La carretera i l'autopista de vegades s'entrellacen. La zona ésdespoblada, de tant en tant unes quantes cases, un petitíssim poblet,un hotel o un cámping encantadors. Des de la carretera que s'arrapavalenta al flanc de la muntanya l'espectacle de la costa, és fastuós,amb uns racons per quedar-s'hi sempre més. Davant, tancant el mar, lacosta més est del Peloponés, que hi fa com una badia, l'illa d'Eginai, ja més a prop d'Atenes, refulgent en la tarda, l'illa de Salamina i els illots que l'acompanyen.Mentre fem via per aquesta carretera, la mar no deixa de temptar-nos.Parem en un petit lloc de mar que es diu Agios Theódori. La platja,inacabable, és de códols fins, l'aigua és clara i transparent, lesoliveres i els pins gronxen les branques sobre l'aigua.
