Durant aquest deu anys, no he pogut escriure sobre literatura tantcom m'hauria agradat, d'altres ocupacions [...] m'han acotat moltl'espai. Malgrat aixó, he continuat aprenent alguns dels inédits iinesperats viaranys que agafa molts cops l'escriptura. I si fa deuanys parlava del rau-rau que suposa haver de deixar definitivament unarticle -una ressenya-, mentre escrivia les págines que ara presento,també he aprés que res mai no queda definitivament clausurat, quesempre pots tornar-hi, mirar d'arrodonir-ho, afegir-hi, retallar-hi,modificar-ho, intentar polir-ne alguna punxa. I si bé és ben veritatque la sensació de moderada insatisfacció és inherent al fetd'escriure, també és cert que escriure, que la página (o la pantalla)en blanc, és un dels plaers més satisfactoris que hi ha, una de lesjoies més enlluernadores que existeixen.Deu anys després de l'aparició de Dona finestrera, Eulália Lledó torna per celebrar les escriptures femenines que més l'han commoguda.Eulália Lledó aplega i reescriu alguns dels seus articles,conferéncies, ponéncies i ressenyes sobre algunes de les figuresfemenines més destacades del món literari internacional i catalá,Maria-Mercé MarÇal, M. Antónia Salvá, Jane Austen, Colette, CharlottePerkins Gilman, i un llarg i lluminós etcétera.
