Una nova edició de LA PLAçA DEL DIAMANT, amb el text revisat imaterial inédit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat elmanuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dóna un capítolde mostra juntament amb el postfaci de Talavera sobre com Rodoreda vaescriure la seva obra mestra. "Totes aquestes págines, poétiques ipatétiques, sense un gra de sentimentalisme, m han emocionatprofundament, i les últimes m han deixat sense alé. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tanextraordinária, a estones inaguantable. Se m ha nuat el coll tres oquatre vegades, hi ha págines d una veritat que esborrona. Aquestequilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t ho dic, no després de llegiruna novel·la policíaca, sinó després d acabar immediatament després d acabar Els posseïts de Dostoievski." (Carta d Armand Obiols a MercéRodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisibleque escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y durascomo no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas Laplaza del Diamante es, a mi juicio, la más bella que se ha publicadoen España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenascomparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino latransparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)
Una nova edició de LA PLAÇA DEL DIAMANT, amb el text revisat imaterial inèdit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat elmanuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dóna un capítolde mostra juntament amb el postfaci de Talavera sobre com Rodoreda vaescriure la seva obra mestra.
"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra desentimentalisme, m han emocionat profundament, i les últimes m handeixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d una veritatque esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, lapoesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t hodic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després dacabar immediatament després d acabar Els posseïts de Dostoievski."(Carta d Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)
"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisibleque escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y durascomo no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas Laplaza del Diamante es, a mi juicio, la más bella que se ha publicadoen España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenascomparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino latransparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)
