Rodoreda té cinquanta-vuit anys quan publica 'El carrer de lesCamèlies'. La Colometa ja encarna Catalunya als ulls de molts, ellas'està convertint en llegenda: és el moment que tria per entrar en lapell d'una nova heroïna. Mentre l'autora, entrevistada, confessa haver salvat la vida cosint, el seu personatge abandona l'agulla per fersenyors. La prostitució és el seu estat, elegit als vint anys i maiabandonat. ¿És un viatge que fa Rodoreda de la mà de la seva Cecília? ¿Un viatgeal fons de la nit, una exploració de la intempèrie? Un viatge perBarcelona, amb unes cames que pertorben els homes i projectenfantasies sexuals allà on passen ?per la Rambla on tot comença, perl'Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel ones despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... ?La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura niperd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és unaveritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i quesap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa.Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima deviolacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments depsicosi?, escriu Stefanie Kremser al postfaci.'El carrer de les Camèlies' ha sigut enormement llegit, per. se n'haparlat poc. Oficialment, no forma part de les joies de la corona. Noha sigut mai lectura preceptiva a les escoles. Se n'han venut més devint edicions, en silenci.
Rodoreda té cinquanta-vuit anys quan publica 'El carrer de lesCamèlies'. La Colometa ja encarna Catalunya als ulls de molts, ellas'està convertint en llegenda: és el moment que tria per entrar en lapell d'una nova heroïna. Mentre l'autora, entrevistada, confessa haver salvat la vida cosint, el seu personatge abandona l'agulla per fersenyors. La prostitució és el seu estat, elegit als vint anys i maiabandonat. ¿És un viatge que fa Rodoreda de la mà de la seva Cecília? ¿Un viatgeal fons de la nit, una exploració de la intempèrie? Un viatge perBarcelona, amb unes cames que pertorben els homes i projectenfantasies sexuals allà on passen ?per la Rambla on tot comença, perl'Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel ones despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... ?La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura niperd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és unaveritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i quesap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa.Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima deviolacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments depsicosi?, escriu Stefanie Kremser al postfaci.'El carrer de les Camèlies' ha sigut enormement llegit, per. se n'haparlat poc. Oficialment, no forma part de les joies de la corona. Noha sigut mai lectura preceptiva a les escoles. Se n'han venut més devint edicions, en silenci.
