Genial, agosarada, intuïtiva i vital, la Carla se sent autènticamentlliure en la Barcelona grisa i cansada dels primers anys setanta. Laseva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un autènticcapgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores,originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina quealeshores dominava els espectacles nocturns tant en el petit escenaride la Bodega Apolo com en El Molino.Descoberta per un obscurperiodista, aviat trobarem la Carla regnant en el locals de moda:Panam's, Bocaccio, Lord Black, Jazz Colon, o bé perduda al Drugstore.Els artistes i intel·lectuals progressistes l'adoren, l'afalaguen il'acaben convertint en un símbol del canvi i de la modernitat. Per. la nit té laberints temptadors, i darrere aquesta noia bella, suggerenti pertorbadora, s'amaga una dona immensament vulnerable, que en elfons tan sols vol gaudir de la vida amb plenitud.Escrita com unhomenatge a l'striper Christa Leem, Jordi Coca s'endinsa en els anysde la predemocràcia i, a través de personatges reals i imaginaris, faun retrat esplèndid, crític i lúcid, d'una època marcada per lesànsies de trobar nous camins de llibertat. Per., com tants altresmiratges d'aquell temps, al capdavall la Carla no haurà estat gairemés que una il·lusió, una fugaç i intensa papallona de la nit.
