Als anys trenta, París era la capital cultural del món. A la ciutat,s?hi aplegaven tots els artistes, escriptors, músics i actors. Per. el 14 de juny de 1940, l?exèrcit de l?Alemanya nazi va ocupar París i,de sobte, el món de la cultura es va haver de preguntar: i ara, què?Alguns, com André Breton, es van exiliar, d?altres, com IrèneNémirovsky, van fugir per acabar trobant la mort més tard, d?altresvan passar a la clandestinitat i es van sumar a la Resistència, per.la gran majoria va intentar continuar vivint i desenvolupant la sevaobra. Sota el nazisme, l?activitat cultural de París es va mantenir en el seu punt àlgid. Aquesta constatació suscita una sèrie depreguntes: com van abordar els artistes i intel?lectuals el pitjormoment polític de la ciutat en tot el segle XX? El talent i l?estatus, van imposar una major responsabilitat moral? Es possible que unacultura florís en absència de llibertat política? Treballar durantl?ocupació, suposava automàticament un acte de col?laboracionisme? Espot sancionar un escriptor que ha comès el «crim» de tenir una opinió? Estan obligats els pintors, músics i actors més dotats a exercir ellideratge ètic? La recerca de respostes a totes aquestes preguntes ésel punt de partida d?aquest llibre. «Per escriure sobre el mónliterari i artístic de París sota l?ocupació fan falta dosis moltequilibrades de sarcasme davant la baixesa i la banalitat humanes, id?estima i respecte per l?heroisme, l?enteresa i la simple dignitat.Alan Riding té aquestes dues virtuts i, a més a més, té també el rigor hist.ric, l?atenció als detalls i el pols narratiu que converteixenun relat en memorable.» ANTONIO MUÑOZ MOLINA «Alan Riding ens explicauna hist.ria desconeguda: la del París ocupat pels nazis. Per. laciutat llum no es deixa eclipsar per la tenebra nazi. Alan Riding ensofereix aquesta hist.ria amb la incomparable brillantor del seureportatge hist.ric.» CARLOS FUENTES II Premi Internacional d?AssaigJosep Palau i FabreAls anys trenta, París era la capital cultural del món. A la ciutat,s?hi aplegaven tots els artistes, escriptors, músics i actors. Per. el 14 de juny de 1940, l?exèrcit de l?Alemanya nazi va ocupar París i,de sobte, el món de la cultura es va haver de preguntar: i ara, què?Alguns, com André Breton, es van exiliar, d?altres, com IrèneNémirovsky, van fugir per acabar trobant la mort més tard, d?altresvan passar a la clandestinitat i es van sumar a la Resistència, per.la gran majoria va intentar continuar vivint i desenvolupant la sevaobra. Sota el nazisme, l?activitat cultural de París es va mantenir en el seu punt àlgid. Aquesta constatació suscita una sèrie depreguntes: com van abordar els artistes i intel?lectuals el pitjormoment polític de la ciutat en tot el segle XX? El talent i l?estatus, van imposar una major responsabilitat moral? Es possible que unacultura florís en absència de llibertat política? Treballar durantl?ocupació, suposava automàticament un acte de col?laboracionisme? Espot sancionar un escriptor que ha comès el «crim» de tenir una opinió? Estan obligats els pintors, músics i actors més dotats a exercir ellideratge ètic? La recerca de respostes a totes aquestes preguntes ésel punt de partida d?aquest llibre. «Per escriure sobre el mónliterari i artístic de París sota l?ocupació fan falta dosis moltequilibrades de sarcasme davant la baixesa i la banalitat humanes, id?estima i respecte per l?heroisme, l?enteresa i la simple dignitat.Alan Riding té aquestes dues virtuts i, a més a més, té també el rigor hist.ric, l?atenció als detalls i el pols narratiu que converteixenun relat en memorable.» ANTONIO MUÑOZ MOLINA «Alan Riding ens explicauna hist.ria desconeguda: la del París ocupat pels nazis. Per. laciutat llum no es deixa eclipsar per la tenebra nazi. Alan Riding ensofereix aquesta hist.ria amb la incomparable brillantor del seureportatge hist.ric.» CARLOS FUENTES II Premi Internacional d?AssaigJosep Palau i Fabre
