La vida es compon de gra'ns dosis de cabronades i de modestes dosisd'humor i de petits plaers que serveixen de contrametzines. La gent,per instint de conservació, tendeix a oblidar les cabronades. Aixópermet que es repeteixin, ens agafin sempre desprevinguts i formin lamatéria primera de l'existéncia, tant, que ja ni els donem el nom decabronada quan, per atzar, en recordem alguna de soferta od'observada. Després de reunir en el Diccionari de la mala lletnombrosos exemples de les diverses formes d'humor que ajuden asobreviure, Víctor Alba reuneix ara exemples igualment nombrosos decabronades que ens compliquen la vida. Peró, com que la matériaprimera és tan abundant, ha calgut reduir la collita a només dos anys, els darrers del segle, així i tot, el resultat és un diccionariabreujat, perqué si volgués ser complert, resultaria més voluminós que l'Enciclopédia Espasa. Si vol treure tot el suc d'aquest llibre, ellector ha de recordar que el segle XX ha estat, possiblement, elpitjor de tota la história, el que ha concentrat en cent anys (il'autor en té ja vui- tanta-quatre) més cabronades, de totes menes-polítiques, socials, culturals, a voltes cómiques, sovint sagnants,mofetes o desesperades-. Aquest diccionari podria semblardescoratjador, si no fosque hi ha també exemples d'humor i de plaersfugissers que ajuden a fer pam i pipa a les cabronades.I ara, abans d'obrir el llibre, feu aquell gest amb la má esquerra ala part interior del colze dret, que és dels primers que aprenem sense que ens l'ensenyin.
