A Catalunya sempre hi ha hagut humor. Revistes com el Papitu, ElCucut, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Grácia, Xut, El BeNegre, recollien les mostres de la mala llet catalana. Avui, si volemtrobar-ne algun exemple hem de llegir les senténcies judicials. Peraixó convé recollir, com es fa en aquest diccionari, les mostres demala llet, de sarcasme i d'humor -fins les que no ho semblen perqué es disfressen de filosófiques- que durant bona part del segle XXinfluiren en la gent, en el que llegien, el que escoltaven, el quedeien. En les llengües que parlaven -que les circumstáncies sovintobligaren a que fossin més de dues-. Aquest diccionari ofereix unatria, per temes i per autors, d'aquestes mostres, amb l'esperanÇa queestimulará els joves d'avui a trobar les seves própies formes de malallet i a cultivar les, perqué no manquen pas les incógnites, lesinquietuds i fins les pors de les quals solament la mala llet benadministrada pot protegir.
