«Dues coses m'apassionen des de fa uns anys?» ?ens diu l'autora delllibre? «De primer, la descoberta de la cuina medieval catalana, queha estat per a mi una gran il·lusió i una sorpresa davant la gràcia,la recerca o la senzillesa, el refinament i la finesa d'aquestespreparacions. I segon, l'ocasió, la sumptuositat, l'abundància i lariquesa d'aquesta cuina. Es evident que, fins amb coneixencespràctiques de l'aspecte geogràfic de Catalunya, no es necessiten molts discursos per comprendre la varietat i la qualitat dels productes dequè disposaven els cuiners.Per a nosaltres, per a la nostra cultura catalana, considero important que al segle XIII, un cuiner (o potser simplement un gastr.nom) hagipogut deixar a la posteritat unes quantes receptes perfectamentelaborades, prou ben explicades, de totes les categories dels aliments que utilitzem sempre avui dia, i molt correntment: receptes de totsels productes del mar, receptes d'aviram, receptes de moltó, d'anyelli de xai, receptes de caça, i receptes de llegums, de verdures, i defruita en abundància. Es aquí, personalment, on afirmo que aquestacuina ofereix un gran interès dietètic, en les receptes de "granes"(faves, cigrons, pèsols, de sèmoles i d'arr.s) i en les receptes depostres molt senzilles, amb l'ús de la mel, les ametlles, les nous iles figues?Totes aquestes preparacions són perfectament possibles actualment. Devegades, hem reduït els aromatitzants i les espècies, o hem reduïttambé els temps de cocció, per adaptar-nos mínimament als gustosactuals.»
