Aloma relata un any crucial en la vida d?una noia de divuit anys, quedescobreix l?amor a través d?una relació conflictiva amb un home queli dobla l?edat. La noia viu aquesta relació amb una barreja ambiguad?atracció i repulsió, sobre el rerefons convuls de la Barcelonarepublicana, en la qual aprèn a fer-se lliure. La protagonistad?aquesta impactant novel·la d?anàlisi psicol.gica és,cronol.gicament, la primera de les grans heroïnes rodoredianes ?com la Colometa de La plaça del diamant o la Teresa Goday de Valldaura deMirall trencat?, i és també la que presenta més elements de semblançaamb la vida real de l?autora. La seva personalitat, en el pas del?adolescència dins el clos familiar cap a la joventut viscuda ambindependència, deixa una empremta perdurable en la mem.ria delslectors.Mercè Rodoreda ja havia publicat quatre novel·les quan, el1937, va guanyar el premi Creixells amb Aloma. De la seva produccióprimerenca, aquesta va ser l?única novel·la que, al cap de trentaanys, va voler incorporar al conjunt can.nic de la seva obra. Peraix., el 1968, va fer-ne una revisió a fons i va establir la versióque des d?aleshores han conegut milers i milers de lectors. Avuirescatem la redacció original d?Aloma tal com va ser publicada el1938, amb un estudi i notes de Carme Arnau. Aix. permetrà renovar lalectura d?una obra cabdal en la narrativa de Mercè Rododreda iacostarà als lectors d?avui un munt de detalls reveladors queoriginalment formaven part de la novel·la i que la Mercè Rodoreda dela maduresa i de l?exili, trenta anys més tard, va amputar.MercèRodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és un dels valors més rellevants de la narrativa catalana moderna. El 1937 va obtenir el premiCreixells amb Aloma. L?any 1957 va obtenir el premi Víctor Català ambVint-i-dos contes, i cinc anys més tard va publicar La plaça delDiamant, considerada una de les novel·les més importants escrites enllengua catalana. El 1966 va obtenir el premi Sant Jordi amb lanovel·la El carrer de les Camèlies. Després van aparèixer Miralltrencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1978), Viatges iflors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980) i, p.stumament, La morti la primavera (1988).
