L'odissea d'un jove que va arriscar la seva vida per un futur millor.Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mesni de quin any, perqué aixó a la meva tribu tant se val. Vaig créixera la sabana africana. Cada dia caminava set quilómetres per anar al'escola. Tenia una vida feliÇ i senzilla, fins que un dia mentrejugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler serpilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conéixer el món em va empényer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs. Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sáhara a peu i el mar enpatera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys deviatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d'haveriniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després depassar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir.La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i elbenestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per qué haviapatit tant Per qué tanta lluita Qué havia fet malament Ara necessitoexplicar aquesta história, fins que ja no hi hagi més históries comaquesta per explicar.
L'odissea d'un jove que va arriscar la seva vida per un futur millor.Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mesni de quin any, perqué aixó a la meva tribu tant se val. Vaig créixera la sabana africana. Cada dia caminava set quilómetres per anar al'escola. Tenia una vida feliÇ i senzilla, fins que un dia mentrejugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler serpilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conéixer el món em va empényer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs. Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sáhara a peu i el mar enpatera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys deviatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d'haveriniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després depassar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir.La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i elbenestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per qué haviapatit tant Per qué tanta lluita Qué havia fet malament Ara necessitoexplicar aquesta história, fins que ja no hi hagi més históries comaquesta per explicar.
