El cos que som és una gramàtica de Déu, n'és la llengua materna. Peraixò, la mística dels sentits o de l'instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obrea la trobada amb Déu.
El punt místic d'intersecció de la història divina amb la històriahumana és l'instant. No un instant idealitzat o abstracte, sinó aquest instant concret. L'instant és l'únic contacte entre les possibilitats infinites de l'amor diví i l'experiència mutable i progressiva del'humà en nosaltres. La mística de l'instant ens reenvia, així, al'interior d'una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nosrealment presents: a veure en cada fragment l'infinit, a sentir laremor de l'eternitat en cada so, a tocar l'impalpable amb els gestosmés simples, a assaborir l'esplèndid banquet del que és frugal iescàs, a embriagar-nos amb l'olor de la flor sempre nova de l'instant.
