Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sensesentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tottransita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixide les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, deles paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l´aquí i l´arade la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat,atent i u.
José Tolentino ens convida a explorar la lentitud, l´agraïment, elperdó, l´espera, l´art de cuidar i habitar, la perseverança, lacompassió, l´alegria, el desig i l´art de no saber. L´autor expressael seu anhel respecte al futur de la humanitat: que habitem,contemplem i ens meravellem de cadascun dels nostres actes.
