«La primera vegada que vaig arribar a Roma tenia dinou anys i latardor s'espolsava les lleganyes. Durant tot l'hivern precedent haviaestalviat força diners, jugava a bàsquet, i havia preparat el viatgeromà assistint a classe als vespres a l'Institut Italià del passatgeMéndez Vigo de Barcelona».«Cada dia apareixen "coses" noves. Es peraix. que el viatger haurà d'estar sempre, com la ciutat, alerta iatent davant la quantitat de meravelles que les entranyes de Roma ensaniran subministrant, com si s'hagués metamorfosat en un "volcà delsprodigis"».«Roma és una ciutat que d'ençà el dia en què vaig començara viure-hi, sempre he portat al meu sarró. Caure a les seves xarxesresulta "quasi" inevitable, i en conseqüència el dia que me n'allunyi(físicament), estic del tot cert que no m'abandonarà (espiritualment)mai més».Veure article de David castillo a El Punt Avui en aquestenllaç.«La primera vegada que vaig arribar a Roma tenia dinou anys ila tardor s?espolsava les lleganyes»«La primera vegada que vaigarribar a Roma tenia dinou anys i la tardor s'espolsava les lleganyes. Durant tot l'hivern precedent havia estalviat força diners, jugava abàsquet, i havia preparat el viatge romà assistint a classe alsvespres a l'Institut Italià del passatge Méndez Vigo deBarcelona».«Cada dia apareixen "coses" noves. Es per aix. que elviatger haurà d'estar sempre, com la ciutat, alerta i atent davant laquantitat de meravelles que les entranyes de Roma ens aniransubministrant, com si s'hagués metamorfosat en un "volcà delsprodigis"».«Roma és una ciutat que d'ençà el dia en què vaig començara viure-hi, sempre he portat al meu sarró. Caure a les seves xarxesresulta "quasi" inevitable, i en conseqüència el dia que me n'allunyi(físicament), estic del tot cert que no m'abandonarà (espiritualment)mai més».Veure article de David castillo a El Punt Avui en aquestenllaç.
