Valentí Gómez i Oliver, barceloní de naixement i resident des del 1969 a la ciutat eterna, mai ha deixat de viatjar a Nova York. DÆençàlÆany 1993 hi ha sojornat amb assiduitat, fins al punt que laintensitat de la relació de lÆartista amb la metr.poli ha generat enel poeta una necessitat gairebé essencial dÆexpressar-la i fer-laobra. DÆaquest vincle sorgeix Retaule de Nova York, una conjuminacióde poemes, prosa poètica i dibuixos (llapis i aquarel·les). El conjunt de lÆobra confegeix una mirada íntima sobre tota la ciutat que, enparaules de lÆautor, «veu i enraona, una ciutat que és un espill ontots nosaltres ens hi veiem reflectits», on fins i tot els petitsdetalls esdevenen protagonistes. En definitiva, una Nova York on sÆhipoden encabir moltes altres nova yorks, atès que la pregona pretensióde lÆautor és establir un diàleg amb la Nova York que cadascun delslectors porta al cor, un cop ha passejat per la ciutat i també,perhaps, ha entrat al Retaule.«"LÆantiguitat modernitzada i la modernitat antiquada", així hasdenotat Romai Nova York, els dos grans vèrtexs imperials units en el temps, que no en vades de NYC es va enviar aquell Grito hacia Roma, un quiasme àncorainicialdÆaquest Retaule - Teatre de la Mem.ria on els esperits errants podran perdresÆhii alhora trobar-sÆhi, apreciat autor ap.crif en el sentit etimol.gicdel mot.Cura et valeas!»Miquel de Palol«àveig aquest Retaule com una .pera c.smica on es condensenelementsuniversals a través del prisma dÆuna de les ciutats més apassionantsde lahist.ria, Nova York, la darerra Babel, el nostre mite vivent, laciutat de ciutatsque encara ara perdura després del major espectacle televisiu de lahist.ria dela humanitat: lÆ11-S, una oda al terror que, en certa manera, tambéapareix comun espectre dins del Retaule».Jaume C. Pons Alorda
