Una de les qualitats unànimement reconegudes de la prosa de VíctorCatalà és la riquesa de vocabulari. A Quincalla s'apleguen per primera vegada un miler d'adagis dels molts que ella va escriure durant lesnits d'insomni dels seus anys finals i amb els quals volia conservarmots genuïns del català, en perill d'extinció. "A Catalunya cada diaes moren paraules", es lamentava Caterina Albert mentre treballava enaquest recull, inèdit, de rodolins, que presentem ara per primer copconvenientment glossats i explicats. Cent anys després de lapublicació de Solitud, la novel·la més emblemàtica de Víctor Català,aquest recull ens permetrà redescobrir la riquesa de la seva prosa tot jugant amb la Quincalla. Perquè, com diu un dels adagis, "La bonaparaula amaneix la taula".Víctor Català, pseud.nim literari deCaterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869 - 1966), ha estat una de les escriptores més destacades de les lletres catalanes. A banda denovel·les com Solitud -un dels títols fonamentals de la literaturacatalana del qual enguany se celebra el centenari de la sevapublicació- o Un film (3.000 metres) i reculls com Drames Rurals,Caires Vius, La mare balena, Contrallums i Vida M.lta, va conreartambé la poesia, el teatre i el gènere brevíssim de l'adagi.
