En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, Víctor Catalápasseja els ulls pels racons foscos de la vida i fa servir tots elsdiamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren lavioléncia en la societat que coneix: la nostra, lector. Els títolsparlen per si sols: L'explosió, Parricidi, Agonia... Algunsdissimulen, com aquest Carnestoltes en qué esclata l'amor lésbic.Pionera i antiga, digna com ningú de l'epítet "original", VíctorCatalá formaria part dels autors de capÇalera de Flannery O'Connor oAlice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen catalá. Najat El Hachmi sí que l'ha llegida, a fons, i en diu ambgermanor: La brutalitat del món rural és forÇa semblant a tot arreu,la violéncia contra les dones, també. Escriure, aquí, també ésenderrocar les lleis del silenci que les amaga.
