En aquest llarg poema Handke ens convida a viure el temps d?una manera profunda, en una mena de comunió plena de sentit que anomena«durada», un temps de la consciència que només pot ser captatfragmentàriament i que és de difícil, o impossible, definició per. que constitueix una de les experiències més plenes de la persona.
A través del llenguatge poètic, mitjançant una sèrie d?imatges, derecords i de la intuïció i l?emoció més que no pas de la raó, Handkeens endinsa en aquesta «durada», que no té res a veure amb un èxtasifora del temps ni amb el temps que mesuren els rellotges, que estàlligada a l?experiència de l?ésser i a la consciència i construcciód?aquesta mateixa «durada» en el llenguatge.
