Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París,després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-sed'una periodista que havia acusat la seva mare d'haver aplauditl'annexió del seu país a Alemanya. L'autora d'aquestes falsesafirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia dedistància. «"Així doncs, aquesta és la cara d'un venjador!", vaigdir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaigmirar al mirall.» Tanmateix: «Jo no m'havia fixat cap mena de pla.Havia de succeir. D'altra banda: n'hi havia un, un pla. Per. aquestpla no era meu.» I així, la venjança desemboca en una festa, unadecisió deliberada del narrador Peter Handke: a la hist.ria escrita,només hi té accés all. que existeix a la hist.ria real. I a lainversa: la hist.ria que s'esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada.Peter Handke és un clàssic contemporani de laliteratura en llengua alemanya. A més del Premi Nobel de Literatura2019, va rebre el Georg Büchner, el premi més prestigiós de leslletres alemanyes. La major part de la seva obra ha estat publicada al llarg dels anys per Alianza Editorial, i ara també en català.
