Compromès des de molt jove a donar a conèixer les obres i els autorsdel seu temps, Robert Saladrigas va començar el 1968 la sevacol·laboració al setmanari Destino», el més prestigiós i influent dels que s?editaven a l?Espanya dels anys seixanta i setanta, amb unasèrie d?entrevistes singulars a escriptors consagrats i jovespromeses. Com recorda el mateix Saladrigas, «eren conversesplantejades amb ambició de profunditat, un diàleg sense condicions,dut a terme sense pressions de temps». Llegides avui, les conversesamb Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Clementina Arderiu,Pere Calders, Xavier Benguerel, Joan Sales, Manuel de Pedrolo, JoanBrossa, Maria Aurèlia Capmany, Tomàs Garcés, Josep Maria Espinàs o els aleshores escriptors joves Xavier Rubert de Ventós, Joaquim Carbó,Baltasar Porcel, Gabriel Janer Manila, Jordi Coca, Guillem Frontera oMaria Ant.nia Oliver, entre molts d?altres, ens traslladen d?unamanera intensa, profunda i molt viva, a la Catalunya dels darrers anys del franquisme, amb els seus temors i esperances, les limitacions ala llibertat d?expressió i a l?ús de la llengua catalana, la repressió de qualsevol activitat política i la consolidació d?una consciènciacívica a favor de la democràcia i de les llibertats nacionals iindividuals. De tot plegat, els escriptors n?eren molt sovint elsportaveus alhora que maldaven, com qualsevol creador, per elaborar una obra personal. Neguits personals i col·lectius es barregen, doncs, en aquest volum que recupera uns testimonis de primera mà i de màximaimportància per recordar un dels períodes més transcendentals de lahist.ria recent: els anys finals d?una dictadura hostil a la cultura i la llengua catalanes.
