Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se alfanal. No sé si és la terra o sóc jo, per. a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.Notes d’un estudiant que va morir boig és el diari d’un inadaptat enplena rebel.lió contra el món. No pas un diari convencional, sinó uncalidoscopi de trossos de vida íntima esgarriada en la gran ciutat, un aplec de fotogrames que capten, sota la calma de la gent obedient, la bogeria d’un món a punt d’estimbar-se.Escrita el 1933, aquesta obra de primer ordre podria ser la d’un joveartista d’avui. Pertany a la família dels llibres visionaris i semblaescrita expressament per a nosaltres, lectors d’un temps convuls queassistim a l’ensulsiada dels miratges.
