Quan Sebastià Juan Arbó va irrompre en el món literari dels anystrenta amb novel·les com L'inútil combat, Terres de l'Ebrei Camins denit, l'impacte va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en "el petit Dostoievski" i en "l'escriptor de l'Ebre", dos termes que diuen molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista deressons russos que prefiguren l'existencialisme amb la creació d'unmite poderós a partir del món peculiar i desconegut del Delta del'Ebre. Un cop complerts els seixanta anys, Arbó gira de nou la mirada cap a l'Ebre i escriu, amb una vivacitat del tot nova, unes mem.riesd'infantesa titulades Els homes de la terra i el mar, publicat encastellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de vidadesapareguts. Sens dubte, la publicació d'aquest Arbó suposarà unaautèntica revelació literària per als lectors catalans.
