Fronteres físiques, familiars, íntimes... Tendresa, intel·ligència ihumor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge ins.lit entreel camp i el polígon. Hi ha fronteres que sembla que només s'hagind'obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes,ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes quefranquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions icircumstàncies ben reals, frontisses entre mons que desapareixen id'altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, per. veure-les, entendre'n els mecanismes i finalmentcreuar-les pot demanar tota una vida.La Mila, la narradora d'aquestanovel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat imal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i unpolígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar eltractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remothi sobresurten els mots p.rtland del ciment amb què van tapar l'era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l'hort. Els pares nola duien de vacances ni a sopar a fora, per. la portaven a veure uncurandero que un dia li va dir que tenia un do que s'aniriamanifestant amb el temps.Ara que espera una criatura, la Mila intentaescatir els motius de l'estranyesa que l'ha acompanyat des de sempre,un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens.Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d'aquell mónheretat, rememora els seus assajos d'obertura a Barcelona i a París ies pregunta què ha perviscut de tot all. en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit del'humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbonaha escrit una inusitada novel·la de frontera, l'autoretrat d'una donaque troba la seva veu ?potser aquell do? i el seu lloc al món en elmoment que decideix posar-se a parlar.á
