La Dora, una periodista d?informació municipal que omple les pàginesd?una agenda imaginativament titulada Som-hi!, ha d?agafar cada dia la Renfe per baixar i pujar del Vallès Oriental, on viu, a Barcelona, on treballa. Una conversa entre un grup de pacients psiquiàtrics, lesinterferències veïnals que impedeix en una lectura reposada de L?ofici de viure, un viatge al Dublín de Joyce i el sucre concentrat d?unacavalcada de Reis generen una seqüència d?absurditats que faran que la protagonista entri en un estat de distanciament respecte de larealitat: ¿és veritablement normal allò que es considera normal?, ¿com podem sortir del camí que ens han traçat?, ¿per quins set sous enssotmetem a relacions de poder i a maneres de viure que ens sóncontràries? De sobte, la Dora se sent com aquella gallina que el seupare va fer parar boja quan li va enganxar el cap amb la porta delcorral. Per sort, els trajectes amb tren li serviran per anar madurant un pla d?acció inspirat en l?artista de carrer Banksy. Joyce i lesgallines parteix d?una constatació que requereix prendre mesuresdràstiques. L?existència massa sovint no té sentit, i tots necessitemun pretext per tirar endavant com sigui. Amb un humor de vegadeslacònic i de vegades descordat, Anna Ballbona traça el retrat d?unadona en transformació, d?un paisatge desdibuixat i d?un tempsd?incertesa.
