Xavier Benguerel pertany a la mateixa generació que Mercè Rodoreda oPere Calders, sorgida de l'impuls cultural del primer terç del segleXX i que va viure l'esperança de la República i el camí amarg del'exili. Les seves mem.ries, redactades en el moment en què culmina la seva obra narrativa amb la publicació d'Els vençuts, reviuen, amb ungran sentit del ritme i amb un persistent deix d'ironia, l'etapa de la seva formació com a escriptor. Benguerel hi evoca la seva infantesa i joventut en el suburbi industrial del Poblenou, el seu esforç perobrir-se camí en el món literari i cultural dels any vint i trenta,així com l'experiència de la guerra i del primer exili a França, abans d'embarcar cap a Xile. Les Mem.ries de Benguerel, on excel"leixen els seus retrats d'escriptors (Pere Calders, Joan Oliver, Carles Riba,Joan Salvat-Papasseit, Francesc Trabal), constitueixen unextraordinari retrat d'una generació que va maldar per normalitzar lacultura catalana i assimilar-la a l'europea, abans del daltabaix del1939. Amb aquestes Mem.ries, L'Avenç recupera un text que condensa les virtuts que han fet de Benguerel un clàssic de la literaturacatalana: el seu ofici com a escriptor, el seu domini de la llengua ila seva gran capacitat narrativa, que van fer que Joan Oliverproclamés Benguerel com 'un escriptor de raça, de gran alè'.
