Pocs llibres han marcat tant com Les flors del mal la hist.ria de lapoesia. Charles Baudelaire, un dels primers que van usar la paraulamodernité, inaugura una manera d'entendre, d'escriure i, fins i tot,de llegir la poesia, en els nous escenaris de la gran ciutat. Quan elllibre es va publicar, l'any 1857, va ser condemnat judicialment icensurat per ultratges a la moral. Baudelaire va respondre a lacondemna refent el llibre, afegint-hi uns poemes extraordinaris itornant-lo a publicar, ja consolidat com una genial combinació declassicisme formal, novetat expressiva, refinament sensual icontinguts trasbalsadors. No se li va perdonar que retratés el mal tan implacablement, per. Baudelaire, amb una voluntat artísticaobsessiva, va convertir el fang de la vida en or poètic i bellesaperdurable.En commemoració del segon centenari del naixement de CharlesBaudelaire (1821-1867), el poeta Pere Rovira presenta una traduccióesplèndida de Les flors del mal impregnada d'esperit baudelairià,intensament propera a la forma i al fons del text francès. Les florsdel mal s'ha publicat sovint incloent-hi seccions que deformen l'obra. Aquesta nova versió catalana respecta estrictament les indicacions de Baudelaire pel que fa a l'organització i al contingut del llibre.També restitueix al seu lloc original els poemes prohibits pelstribunals. Pere Rovira ha traduït també El meu cor despullat, elsescrits íntims de Baudelaire.
