Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) té a la seva galeria depersonatges, a' més de l'insuperable Sherlock Holmes, l'excéntricprofessor Challenger, de qui, tal com li havia passat amb el famósdetectiu de Baker Street, pressionat per editors i lectores, no vapoder evitar d'allargar-ne les aventures. En aquestes que es presenten aquí, el singular professor Challenger reuneix una vegada més unescaracterístiques semblants a les del seu il·lustre predecessor: malhumor crónic, «justificat> menyspreu envers els periodistes -cosa que, paradoxalment, no impedeix que sigui precisament un periodista, TedMalone, el cronista de les seves estrafoláries aventures-, divertitracisme, vocació redemptora del génere humá i megalomania carismática. Amb tot, i a pesar d'ell mateix, el professor Challenger esdevé, alsulls del lector, un personatge entranyable, potser per l'obstinatdistanciament de la vida real tan car al taranná británic, assimilatal mode de ser victoriá. En aquestes Aventures del professorChallenger, tornem a trobar-nos amb dos vells amics: l'escéptic iantagónic professor Summerlee i l'aristocrátic aventurer Lord JohnRoxton, que ajudará el protagonista -igual que en El món perdut- aaclarir els misteris -uns udols que provenen del fons més profund dela Terra- i els perills -una intoxicació general de Londres i unamáquina desintegradora- que amenacen la societat.
