La paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjansde comunicació que donen compte de l'actualitat, on hi troben cadavegada més situacions i temátiques complicades, confuses,inextricables.L'any 1979 Roland Barthes va organitzar el seminari "La metáfora dellaberint", amb la idea d'explorar la seva preséncia en disciplinesmolt variades: la mitologia grega, la filosofia, les formesplástiques, la literatura, el cinema, l'arquitectura i l'urbanisme,els jardins, les matemátiques, la psicoanálisi. Aquest plantejament és una de les principals fonts d'inspiració de Laberints. Llocs, textos, imatges, films.Altres esdeveniments coetanis al seminari de Barthes, com la novel·lad'Umberto Eco Il nome della rosa (El nom de la rosa), el jocinformátic Pac-Man o el film The Shining (El resplandor) de StanleyKubrick van contribuir poderosament a la popularització del laberint.Aquest llibre recull les múltiples facetes d'aquest auge que haarribat fins als nostres dies, sense oblidar la história mil·lenáriadels laberints arreu del món.Laberints presta una especial atenció als laberints com a lloc -siguiel laberint de Chartres, el d'Horta o el de Pontevedra- i a lapreséncia del laberint en la cinematografia contemporánia. Els llocscitats són exemples del sentit literal de la paraula laberint, unaconstrucció amb camins entrecreuats que fan difícil orientar-se al seu interior, tot i que el seu recorregut té un significat simbólic bendiferent en cada cas. D'altra banda, cap altre mitjá com el cine haestat capaÇ de restituir artísticament d'una forma tan poderosal'experiéncia del laberint, d'entrar-hi, de circular pel seu interior, de perdre-s'hi."Resoldre" el laberint significa explorar-lo en la seva totalitat(Pierre Rosenstiehl)
