Normalment imaginem les cases, i els edificis en general, comestructures sólides, destinades a durar per sempre, tendim a oblidarque un dia van ser construïdes i no volem pensar en la sevadesaparició tot i que tenim notícia a diari de cases que cauen perdiferents causes: abandonament, forces de la natura, peró també perdemolició o destrucció deliberada, sigui en nom de la renovacióurbanística o com a conseqüéncia de conflictes violents.En successió s'alcen i cauen les cases (...) Les cases viuen i morenva escriure T.S. Eliot al seu poema East Cocker. Cases que s'alcen icauen, que viuen i moren, que es construeixen i s'enderroquen,edificis en moviment: aquí tenim el tema de fons d'aquest llibre,tractat des de la perspectiva de la seva representació en diversosmitjans expressius, i, molt especialment, en el cinema, el nou art que va inaugurar, l'any 1895, la producció i difusió d'imatges enmoviment, amb una capacitat inédita fins aleshores de mostrarprocessos que es desenvolupen en el temps. En el llibre es tenen encompte necessáriament les mutacions substancials en la forma deproduir i de consumir les imatges en moviment que han tingut lloc alllarg de més de 12 décades a partir de la invenció del cinematógraf,les més recents de les quals serien la imparable revolució digital il'eclosió d'internet, així com la incorporació dels museus i centresd'art contemporani com a llocs d'exhibició de vídeos i instal·lacionsaudiovisuals realitzats per artistes.Les cases s'alcen i cauen, les cases viuen i moren: descripció de fets i comparació amb la vida humana. Representació i metáfora. Fent ús de les metáfores associades al fet constructiu, un dels temes delllibre, podem caracteritzar Edificis en moviment com una obraassagística flexible i oberta, construïda a partir de materialsfragmentaris de diversa procedéncia: seqüéncies de films de ficció odocumentals, parágrafs de contes, novel·les o assajos, sériesfotográfiques, seqüéncies de vinyetes de narratives dibuixades,escenes d'obres dramátiques, peces de vídeo-art o audiovisualsd'instal·lacions artístiques.La construcció i destrucció d'edificis com a motius visuals iargumentals, així com la seva capacitat metafórica, especialment enles obres narratives de ficció, constitueixen la columna vertebral del llibre. D'altra banda, una mirada atenta al context en qué esdesenvolupen aquestes experiéncies viscudes a través dels personatgesde ficció, inevitablement situades en un lloc i un temps determinats,ens condueix a considerar aspectes generals que tenen un tractamentaprofundit en altres camps del saber: l'arquitectura i l'urbanisme,l'art i la história, la filosofia i la psicologia, l'antropologia i la sociologia.
