Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment perTxernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l'abast total deldesastre de Txernòbil. La veu de l'esposa d'un bomber a qui se li vaimpedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veuconfosa d'una grangera anciana que no comprèn per què ha d'abandonarel seu poble: «Per què marxar? Aquí s'hi està bé. Tot creix, totfloreix». El cor de veus dels soldats de la "patrulla de neteja", aqui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen ferl'amor. El començament i el final del llibre estan marcats pelsmonòlegs d'unes «veus humanes solitàries», les veus de dues dones quetingueren cura dels seus marits fins que aquests morirend'enverinament per radiació, veient els cossos d'ells trencar-seliteralment.
Alexiévitx emfatitza -amb raó- que aquest no és pas un llibre sobreTxernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent queviu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells quevisqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal s'amagarere una nova màscara, hom no pot veure'l, sentir-lo, tocar-lo oolorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te - l'aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraulesni sentiments per descriure'l».
***
Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estanenriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps desegona mà. La fi de l'home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, ambPregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traduccióal català del discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015d'Aleksiévitx.
