Milers de soldats van morir durant la incursió russa a Afganistanentre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc.
Publicat el 1991, aquest llibre tingué l'impacte d'una bomba.Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l'honor delssoldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afgà, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors ivioladors.
Aleksiévitx entreteixeix més d'un centenar d'històries explicades peroficials de l'exèrcit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les històries que parlen de gentmutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronantdesesperadament un taüt tan petit que no creu possible que continguiel seu alt fill, donen a Alexiévitx l'oportunitat de preguntar: "Quisom? Com hem pogut i se'ns ha pogut fer això? Per què ens ho vamcreure tot?". Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiquescriminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacionsenterament antitètiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de laidea de poder aconseguir -sigui quina sigui la superioritat entecnologia d'armament- una victòria definitiva sobre un oponentdemonitzat.
***
Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estanenriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps desegona mà. La fi de l'home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, ambPregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traduccióal català del discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015d'Aleksiévitx.
