Quan els nostres fills es queden adormits i els mirem des del llindarde la porta de la seva habitació, o asseguts al seu costat, en elmatalàs, sovint desitgem ser capaços d'espolsar del seu cap totes lespors, preocupacions, inquietuds ... Més que cap altra cosa, volem quepuguin lliurar-se als seus somnis, construir preciosos mons imaginaris i preservar intacta la seva innocència. Aquest és el desig queexpressa el narrador de La nit, la son, tu i jo. Amb una veu càlida ipoètica, Carles Sala i Vila construeix el relat dels sentiments i elsbons desitjos que tot pare / tots els pares i mares experimentenalberga cap al seu fill / als seus fills. 'alberga' sona força estrany El text està acompanyat per les belles il·lustracions d'Estela deArenzana.
