No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. D'enÇá que hetornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Alsllavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevolque se'm posi al davant em pregunto: ¿M'hauria ajudat a caminar,aquest Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus dedones deportades per haver participat en la resisténcia al nazisme ique van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre elsvius. La que les fa parlar és Charlotte Delbo, una de les autores mésconsiderables del segle XX europeu, encara avui desconeguda del granpúblic. Les va anar a visitar vint anys després de l'alliberament perpreguntar-los com era la vida. D'aquesta polifonia de dones, cada unaamb la seva personalitat inconfusible, n'emergeix una reflexiótrasbalsadora que t'interpel·la i et modifica.
