Amb 'Cap de nosaltres' tornarà entres a Auschwitz per la passarel·lade paraules de Delbo. És un camí estret i t'abraces a la seva veu. Entornes amb resquills dels seus records incrustats a la pr.pia vida. A'Un coneixement inútil' hi ha el trasllat no de l'horror, sinó de lesemocions. Delbo i les seves companyes pateixen també com a esposesd'homes afusellats o empresonats. L'amor i l'amistat al camp són d'undolor que no t'acabes mai.Com amb La mesura dels nostres dies, llegir els dos volums dins Cap de nosaltres tornarà replanteja l'experiència als camps i confirma lanecessitat d'una perspectiva de gènere. Les dones de Delbo salven lapell per la cura que es tenen. Potser és el relat coral de lesdeportades el que, finalment, redimeix la duresa d'Auschwitz i delpropi text.
