El silenci que envolta la duquessa Marianna Ucrìa, sordmuda des depetita, és com una barrera que la separa del seu entorn i laconverteix en una valuosa observadora del seu temps. La Mariannaenriqueix el seu món interior amb les abundants lectures que liproporciona la biblioteca familiar que ella va completant, i aix. lipermet sobreposar-se a les limitacions que li imposa la fastuosa ialhora s.rdida societat siciliana del segle XVIII. A La llarga vida de la Marianna Ucrìa, Dacia Maraini aprofundeix amb una sensibilitatexquisida en les contradiccions d’un període hist.ric especialmentsuggerent, el de la Il.lustració, mitjançant la descripció delscostums d’una terra meravellosa en què la nit és «benigna, tèbia,inundada de perfums», i on «una lleugera brisa salina que ve a estones del mar refresca l’aire».Dacia Maraini (Fiesole, 1936), una de lesprincipals protagonistes de la literatura italiana contemporània, ésautora de novel.les, obres teatrals, poemes, textos autobiogràfics iassajos, que s’han traduït a vint llengües. Filla d’un antrop.leg iuna pintora, la seva infantesa va transcórrer al Japó, país al qual la seva família es va traslladar el 1939, allà van estar internats en un camp de concentració entre el 1943 i el 1946. En tornar a Itàlia esvan establir a la localitat siciliana de Bagheria, a la gran casasenyorial dels avis materns. Als divuit anys Maraini es va traslladara Roma. Participant activa en la vida cultural i cívica, les sevesobres traspuen un interès constant per les condicions de vida de lesdones i els problemes de la infantesa. Ha rebut nombrosos i importants premis, entre els quals el Campiello per "La llarga vida de laMarianna Ucrìa" (1990), l’Strega i el Campiello a la traject.ria(2012).Dacia Maraini (Fiesole, 1936), una de les principalsprotagonistes de la literatura italiana contemporània, és autora denovel.les, obres teatrals, poemes, textos autobiogràfics i assajos,que s’han traduït a vint llengües. Filla d’un antrop.leg i unapintora, la seva infantesa va transcórrer al Japó, país al qual laseva família es va traslladar el 1939, allà van estar internats en uncamp de concentració entre el 1943 i el 1946. En tornar a Itàlia esvan establir a la localitat siciliana de Bagheria, a la gran casasenyorial dels avis materns. Als divuit anys Maraini es va traslladara Roma. Participant activa en la vida cultural i cívica, les sevesobres traspuen un interès constant per les condicions de vida de lesdones i els problemes de la infantesa. Ha rebut nombrosos i importants premis, entre els quals el Campiello per "La llarga vida de laMarianna Ucrìa" (1990), l’Strega i el Campiello a la traject.ria(2012).El silenci que envolta la duquessa Marianna Ucrìa, sordmuda des de petita, és com una barrera que la separa del seu entorn i laconverteix en una valuosa observadora del seu temps. La Mariannaenriqueix el seu món interior amb les abundants lectures que liproporciona la biblioteca familiar que ella va completant, i aix. lipermet sobreposar-se a les limitacions que li imposa la fastuosa ialhora s.rdida societat siciliana del segle XVIII. A "La llarga vidade la Marianna Ucrìa", Dacia Maraini aprofundeix amb una sensibilitatexquisida en les contradiccions d’un període hist.ric especialmentsuggerent, el de la Il.lustració, mitjançant la descripció delscostums d’una terra meravellosa en què la nit és «benigna, tèbia,inundada de perfums», i on «una lleugera brisa salina que ve a estones del mar refresca l’aire».
