L'Alexia o l'Aleksija, fins i tot alguna vegada l'Alicia, a qui tothom anomena «la lladre de fruita», és a punt d'emprendre una «expedicióen solitari» per la Picardia francesa a la recerca de la seva mare.Abans de marxar, el seu pare, amb qui esmorza en un restaurantparisenc, li dona uns quants consells pel viatge. Amb tot, el relat no comença amb l'Alexia, sinó amb la figura del narrador, el qual, perdonar fe de les experiències, els descobriments i les aventuresd'aquesta dona viatgera, marxa un dia d'agost des de la badia deningú, un espai fictici d'una narració anterior de Peter Handke.
Som davant un Peter Handke en estat pur, davant la seva «últimaepopeia», segons l'ha definida ell mateix. La protagonista torna a ser una dona, per. aquesta vegada no es tracta d'una «dona esquerrana»,ni d'una visionària, com la de Pels pobles, sinó de la filla de labanquera de La pèrdua de la imatge, a qui retrobem quinze anys després de la seva travessa per la Serra de Gredos.La lladre de fruita relata tres dies de la vida de l'Alexia, tres dies de trajecte que són també tres dies de viatge iniciàtic, dedescobriment interior, de gran viatge als orígens: una ambicióessencial i constant en l'obra i en la vida de Handke.Durant la seva travessa introspectiva, l'Alexia experimenta la bellesa del paisatge, coneix l'amistat, la soledat..., sense oblidar lesal·lusions als conflictes i a la deshumanització de la societatcontemporània. Tot, per mitjà d'escenes contingudes, d'encontresbreus, en la línia de Camí de Damasc d'August Strindberg, per. tambéde mon.legs lúdics i patètics i d'observacions il·luminadores, devegades sorprenents, que mostren la sensibilitat enorme d'aquest autor a l'hora de descobrir, amb un estil autèntic i inimitable, la llavordel transcendent en allò que és aparentment banal.
