Any 1929. Una noia de disset anys, Eugènia Duran, mira el món ambulls
esbatanats i el pinta tal com el veu, una figura cúbica que emmarcatots
els universos: el dels vius, el dels morts i el dels qui encara han de néixer.
Un món on es barregen la llum i el mar de Portbou amb l'ambient dela
Girona dels anys treinta, el somni i la intuïció amb la passió il'obsessió.
El desig de sentir i d'expressar-se fins a buidar-se de tot, és laclau que guia
la traject.ria vital i artística d'aquesta noia que mira més enllà dela realitat.
Té un futur prometedor com a pintora i un pare que li dóna suport.
Per. un seguit de fets interrompen aquesta carrera brillant.
Any 1992. En la Barcelona preolímpica, l'Eugènia, una dona gran,voltada
d'absències i immersa en la solitud, recorda el seu passat. Viu sensevoler
mirar. Existeix sense mirada. Es la "dona sense ulls".
En aquest altre univers fora del món no hi havia cases ni escales niarbres
ni cementiris: només la creació que neix d'un mateix. I vaig pintaraquest
univers perquè m'hi vaig oferir sense por. Ho vaig donar tot, i nomésveia els
àngels que encenien les estrelles amb la llum del sol i les mares ambels fills a
la falda i uns altres àngels que eren les ànimes dels qui s'havienmort.
