La solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a la seva mare en cada càntic de recança trasbalsa el lector. I ho fa perquè l'autoraescriu des del dolor i de l'enyorament, amb una parla encara desolada, per. no pas tremolosa, perquè ha establert aquella mínima distànciaque permet transformar l'experiència commocionant d'una mort familiaren experiència poètica universal.(Del pròleg de Quim Español).
