Un detectiu, una femme fatale, una heréncia... també (com no ) sexe ivioléncia: amb els tópics més arrelats, Emili Olcina en té prou perconstruir una novel·la d'una originalitat insólita, que trenca elsmotlles d'un génere que, des de feia molt de temps, es movia dinsd'unes coordenades aparentment inamovibles.Fidel com mai a les qualificacions d"'intel·ligent","inclassificable", "imaginatiu" i "analític" que la crítica li haatorgat obra rere obra, amb La deessa nua Olcina aconsegueix unanovel·la en la qual es combinen brillantment una amenitat excepcionali la sagacitat en el tractament dels personatges i les situacions. Una obra d'una molt elevada qualitat literária que establirá un abans iun després en el génere de la novel·la negra.
