Compadir-se és posar-se en la pell de l´altre, patir amb el seupatiment, per. aix. no és possible fer-ho sense imaginació. Calrepresentar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d´aquell moment. En aquest punt, té molta rellevància lasensibilitat, la visió, l´audició, el que captem de l´altre, per. larepresentació física encara no activa la compassió, sinó que és laimaginació.Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 1967) és doctor enFilosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per laFacultat de Teologia de Catalunya. Ha publicatuna quarantena de llibres, la majoria d’ells relacionats amb l’àmbitde la filosofia, l’ètica i la seva aplicació pràctica en la vidadiària i personal. El seu darrer gran èxit ha estat L’art de saberescoltar (Pagès editors, 2006), del qual se n’han venut més de15.000 exemplars, i que ja ha estat traduït a l’alemany, l’italià, elfrancès i el castellà.
