A l?Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat unbanquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n?hi ha capque sigui bo. El Principat, a contracor, s?ha convertit en l?escenarid?una sorda batalla entre serveis d?intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacionssensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sensebuscar-ho s?ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns,penja d?un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d?actuar sense escrúpols nicontemplacions.
«El document tenia una coberta de pergamí arrugat, sense títol, nomésamb una etiqueteta de paper enganxada al llom, amb un número 27,probablement una signatura topogràfica, que tal vegada indicaria laseva situació relativa a l?armari de les Sis Claus.
[...]
?No pot ser ?va dir?. E?s una bomba. Una bomba d?hidrogen. I aquellpaperot, com podia ser una bomba? Si amb prou feines es podia llegir,i qui l?havia escrit i qui l?havia amagat i qui l?havia robat feiasegles que eren pols i no pagaven contribuci o?. Jo no entenia resderes».
