En el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s´ha produït ungir copernicà en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s´haconvertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i totinexistent, com si es tractés del deus otiosus d´algunes tradicionsafricanes.
¿Significa això que Déu ha deixat de tenir presència i eficàcia en lavida privada i pública de les persones al marge de les qualificacionsque sovint, com gegantines lloses insuportables, s´han carregat sobreEll, i que ja no suscita l´interès de les societats del segle XXI?
Lluís Duch s´enfronta en aquest llibre a l´exili de Déu de les nostres societats contemporànies conscient de l´egocentrisme o la ingenuïtatque suposa el fet de creure que Déu només es fa present, actua i esmostra com a salvador amb el concurs dels explícits legalment iculturalment sancionats de la nostra religió i dels nostres codis.
