Hem de reconèixer, d’entrada, que l’esforç no sedueix. Tendim aevitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sensedesgastar-nos. Per., l’esforç és necessari, continua sentimprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de ferun esforç personal., i aix. ens fa depenents, immadurs i senseautonomia personal. L’esforç és sempre una tensió, un desgast, untreball físic o psíquic que esgota, per. que deixa p.sit enl’ànima.Francesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor enfilosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per laFacultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat una quarantena dellibres, la majoria d’ells relacionats amb l’àmbit de la filosofia,l’ètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària i personal. Elseu darrer gran èxit ha estat L’art de saber escoltar (Pagès editors,2006) del qual se n’han venut més de 15.000 exemplars i ja ha estattraduït a l’alemany, l’italià, el francès i el castellà.
