La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé quepuguem vendre o comprar. Es una vivència de l’ànima, una experiènciaper la qual podem passar. L’ésser humà no és tan sols l’animal socialque teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i perajudar-se mútuament. També es retira, pren distància,s’allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi, senzillamentperquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home quefreqü,enta la solitud es converteix en un home diferent del queera, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i laseriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquestllibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa dela vida solitària. Es unaapologia de la soledat, d’aquest bell estat tan necessari per aldesenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.FrancescTorralba i Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia per laUniversitat de Barcelona (1992) i doctor en Teologia per la Facultatde Teologia de Catalunya (1997). Es Professor de la Universitat RamonLlull i al llarg de la seva traject.ria ha rebut diferents premis ireconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de Llicenciatura iel de Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat unaquarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres delsilenci (1996), Cent valors per viure (2001), La Biblioteca Francesc Torralba i, sobre tot, L'art de saber escoltar,traduit a l'alemany, el francès, l'italià i el castellà i del qual sen'han venut més de 15.000 exemplars en català.
